Com fer un llibre de receptes de la teva família, pas a pas

Gairebé totes les famílies tenen una carpeta. De vegades és una capsa de galetes amb fitxes grogues, de vegades una llibreta amb la lletra de tres persones diferents, de vegades un calaix amb retalls de revista i sobres escrits pel darrere. I gairebé sempre hi ha dues o tres receptes que no estan escrites enlloc: les que només sap fer una persona, de memòria, a ull.

Aquest és el material. Fer un llibre de receptes de la teva família no consisteix a cuinar ni a escriure bé: consisteix a rescatar això abans que es dispersi, ordenar-ho i donar-li una forma que es pugui tenir a les mans.

Aquesta guia és el camí complet, en vuit passos. Pots fer-ho en un cap de setmana si ja tens les receptes reunides, o al llarg d'uns mesos si les has de demanar. Les dues maneres funcionen.

Pas 1. Decideix quina família i quina mida

Abans de recopilar res, acota. És la decisió que més temps estalvia després.

Pregunta't dues coses:

De qui és aquest llibre? Pot ser el receptari d'una persona (tot el que cuinava l'àvia), d'una branca (els plats de casa dels avis materns) o de tota la família extensa, amb aportacions de cada casa. Les tres opcions són bones, però produeixen llibres molt diferents: el primer és un retrat, el tercer és un arxiu.

Quantes receptes? No cal un nombre exacte, però sí un ordre de magnitud. Un llibre amb 25 receptes ben triades es llegeix sencer. Un amb 200 es consulta, no es llegeix. Si el vols imprimir, tingues en compte que el llibre necessita un mínim de pàgines perquè el llom aguanti — unes 30 receptes solen anar sobrades.

Un consell que no és obvi: és millor començar petit i ampliar. El llibre no es tanca el dia que l'imprimeixes. Pots fer una primera edició de 30 receptes per Nadal i imprimir-ne una altra d'aquí a tres anys amb les que hagin aparegut pel camí.

Pas 2. Reuneix les receptes abans d'escriure'n ni una

Aquest és el pas que fa fracassar la majoria dels intents, i no per falta de ganes: per logística. Algú obre un grup de WhatsApp, tres persones contesten "bona idea", i allà es queda.

El que funciona:

• Demana receptes concretes, no "receptes". "Envieu-me les vostres receptes" no genera resposta. "Tieta, m'expliques com fas l'arròs caldós? Que ho he provat dues vegades i no me'n surto" sí. La gent respon a peticions específiques, sobretot si van amb un afalac implícit.
• Posa't una data. Encara que sigui inventada. "Ho vull tenir muntat abans de l'estiu" converteix una idea difusa en una tasca.
• Accepta el format que cadascú pugui donar. La teva tieta t'enviarà una foto d'una fitxa. El teu cosí t'escriurà un àudio de quatre minuts mentre condueix. La teva mare t'ho explicarà per telèfon. No demanis que ningú t'ho passi "ben escrit": aquest requisit és exactament el que fa que la gent ho deixi per demà.
• Reparteix la feina. Si sou uns quants cosins, que cadascú s'encarregui d'una branca de la família. Un llibre familiar fet per una sola persona és un projecte; fet per cinc, és una conversa.

Pas 3. Captura les receptes sense transcriure-les a mà

Aquí hi ha el coll d'ampolla clàssic. Tens 40 receptes en fotos, àudios i papers, i al davant la perspectiva de teclejar-les una per una. És on s'abandona el projecte.

Ja no cal fer-ho així. Avui pots capturar una recepta de cinc maneres diferents sense escriure-la:

• Dictant-la. La persona que la sap l'explica en veu alta, com l'explicaria a algú a la cuina, i el text es transcriu i s'ordena sol. És la millor opció per als grans de la família: ningú no s'ha d'enfrontar a un formulari.
• Fotografiant la fitxa. Una foto de la targeta manuscrita, de la llibreta o del retall, i d'aquí en surten els ingredients i els passos separats.
• Pujant un PDF, si algú ja tenia un document fet.
• Enganxant text, quan la recepta ve d'un WhatsApp o d'un correu.
• Des d'un enllaç d'Instagram, si el plat el va publicar algú de la família.

Sigui quina sigui la via, hi ha una regla que no convé saltar-se: una persona revisa sempre el resultat abans de donar-lo per bo. Cap sistema automàtic entén "fins que vegis que està" ni distingeix si "una cullerada" era rasa o curulla. La captura t'estalvia la feina mecànica; el criteri el continues posant tu.

A recetist, les receptes capturades per qualsevol d'aquests mètodes entren sempre com a esborrany per aquest motiu. No es publiquen fins que algú les mira.

Pas 4. Tradueix les mesures, però no del tot

Les receptes familiars estan escrites en un sistema de mesures propi: un got dels de vi, un grapat, una tassa de les de cafè, "el que admeti", "fins que lligui".

La temptació és convertir-ho tot a grams. És mig error. Si ho passes tot a números, el llibre queda utilitzable però perd la veu de qui el va dictar, que és justament el que el fa diferent de qualsevol recepta d'internet.

L'equilibri que millor funciona:

• Converteix les quantitats dels ingredients a unitats estàndard (grams, mil·lilitres, unitats). És el que fa que la recepta es pugui cuinar sense haver estat mai en aquella cuina.
• Conserva el llenguatge original als passos i a les notes. "Se sap que està quan l'oli deixa de fer soroll" val més que "cuinar 8 minuts".
• Afegeix un glossari al final amb les paraules de casa: els noms locals d'un ingredient, els estris que ja no fa servir ningú, les mesures rares. És una de les pàgines que més es llegeixen del llibre.

Pas 5. Afegeix el que no és recepta

Un llibre que només té receptes és un manual. El que el converteix en un objecte familiar és tota la resta:

• Qui és l'autor de cada plat. Posar nom a cada recepta és el detall que més canvia el llibre. No és "llenties": és "les llenties de l'àvia Carme".
• Una nota al peu amb el context: quan es feia, per què, qui ho va ensenyar a qui.
• Fotos. Del plat si en tens, però també de la fitxa manuscrita original. La lletra d'algú és un retrat.
• Una introducció d'una pàgina explicant per què existeix aquest llibre. Escriu-la tu, encara que et faci vergonya. D'aquí a trenta anys serà la pàgina més llegida.

Si d'algun plat no hi ha cap foto i no el cuinaràs per fotografiar-lo, una il·lustració senzilla resol el buit sense que la pàgina quedi buida.

Pas 6. Organitza el llibre

Amb les receptes a dins, toca decidir l'ordre. Tres criteris habituals:

Per tipus de plat (entrants, arrossos, carns, postres). És el més pràctic per cuinar i el que espera qualsevol que obri un llibre de cuina.

Per persona. Un capítol per a cada membre de la família que aporti receptes. Converteix el llibre en un retrat coral i funciona molt bé quan hi ha moltes mans.

Per ocasió (Nadal, estiu, diumenges, aniversaris). El més emotiu i el menys pràctic. Bona opció per a llibres petits.

Si dubtes, ves per tipus de plat i fes servir l'autoria com a etiqueta dins de cada recepta. Aconsegueixes les dues coses.

Pas 7. Tria com es veu

El disseny no és decoració: canvia del tot la sensació del llibre. Un mateix conjunt de receptes pot quedar com un llibre de cuina clàssic, com un receptari dels anys setanta o com un llibre editorial actual.

Dues coses a vigilar per damunt del gust personal:

• La mida de la lletra. Si el llibre és perquè el faci servir la teva mare o la teva àvia, el cos de text s'ha de poder llegir sense ulleres de prop a un braç de distància, en una cuina amb la llum que hi hagi. És més important que qualsevol decisió estètica.
• Que la recepta hi càpiga bé. Un plat que es parteix per la meitat enmig dels ingredients és incòmode de cuinar. Comprova com cauen les pàgines abans d'imprimir.

Pas 8. Comparteix-lo i després imprimeix-lo

Abans d'enviar res a impremta, passa el llibre a la família. Dues raons:

La primera és pràctica: algú detectarà que falta un ingredient, que aquell plat el feia l'altre avi, que el nom està mal escrit. Sempre passa.

La segona és que compartir-lo genera més receptes. Així que la gent veu el llibre muntat, apareixen plats que ningú no havia esmentat. És el moment en què el projecte deixa de ser teu i passa a ser de tothom.

I després, imprimeix-lo. Pot semblar un pas opcional tenint la versió digital, però no ho és: un llibre digital es consulta i un de paper s'hereta. El de paper es taca, s'obre per la pàgina del pa de pessic, es queda a la cuina. És el que d'aquí a quaranta anys algú trobarà en una mudança.

Si el vols regalar, la tapa dura val la diferència. És el que separa un record d'un objecte que es guarda.

Els tres errors que més es repeteixen

Esperar a tenir-ho tot. No tindràs mai totes les receptes. Tanca una primera edició amb el que hi hagi.

Començar pel disseny. És la part divertida i la que menys importa al principi. Sense receptes a dins no hi ha llibre per maquetar.

Deixar-ho per quan hi hagi temps. És l'error car. Les receptes que només són al cap d'una persona tenen data de caducitat, i aquesta data no la tria ningú.

Comença per una. Truca avui a la persona de la teva família que cuina millor i demana-li que t'expliqui un plat en veu alta. No cal que escriguis res mentre parla.

A recetist pots crear el llibre de receptes de la teva família gratis, capturar les receptes dictant-les o fotografiant les fitxes, compartir-lo amb tota la família per un enllaç i demanar-lo imprès en tapa dura quan estigui llest.